EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de març 02, 2006

"El verí del teatre", de Rodolf Sirera


Acabo de veure a l’Espai Brossa EL VERÍ DEL TEATRE, de Rodolf Sirera. Dirigida per Agathe Alexis. Intérprets: Muntsa Alcañiz i Manel Dueso.

Els teatrers poder recordar que es va estrenar fa anys al Teatre Poliorama per Abel Folk i Sergi Mateu, que també era per recordar.

Confesso que l’Espai Brossa és un espai que m’estimo molt pel lloc on és, al barri de la Ribera, petit, acollidor i amb propostes sempre d’una gran dignitat. Això ho poden dir molts. Tanmateix, el que vull dir d’una manera personalíssima que jo tinc un especial feblesa per Muntsa Alcañiz, el motiu és el seu dir, la Muntsa dona una entonació que a la meva oïda converteix la prosa en poesia i escoltar-la és sempre un goig.

El programa de mà ens diu: Subtitulada “Diàleg entre un aristòcrata i un actor”, i seguint l’exmple del “Diàleg entre un sacerdot i un moribund” del Marquès de Sade, la ficció de Rodolf Sirera vol ser desvastadora: sotmetre la intel.ligència a les necessitats ordinàries de la naturalesa. El marquès de ... convida Gabriel de Beaumont, famós actor (1784, poc temps abans de la Revolució Francesa i la Constitució dels Drets Humans) a interpretar per a ell sol, i en la més estricta i perversa veritat, una nova versió de La Mort de Sócrates que acaba d’escriure

No deixe de ser interessant que la directora va fer la mateixa obra en un teatre de París i el director de l’Espai Brossa va demanar-li que ho fes també aquí. I així ha estat i a més amb l’idioma original.

El fet que aquesta obra sigui una reflexió sobre el teatre, pot semblar que la gent que no té el costum d’anar al teatre que no va per ella. Error! Tots fem teatre a la vida.

Un dels aspectes a destacar d’aquesta obra és que és curta i té una escenografia molt senzilla: un silló.

L’aspecte que la fa més atractiva és, però, que realment és una obra de text perquè és un diàleg entre dos, més ben dit, una discussió sobre punts de vista oposats pel que fa a la naturalesa de la realitat, tant del teatre com de la vida real, així com d’allò que separa la vida real de la ficció. L’obra pretén fer-nos reflexionar de la realitat del teatre i, també, de la teatralitat d’allò real en el sentit que la realitat té coses de ficció i la ficció coses reals i el que ens costa és discernir-les. L’única cosa que tots tenim segura és la mort, però la resta és interpretació.

3 comentaris:

Montse ha dit...

Bon dia, Mago de (H)Oz, si t'agrada tant el teatre et convido a que visitis la web d'un grup de teatres amb el qual tinc l'honor d'haver-hi treballat alguna vegada (des de l'ombra) impartint cursets d'expressió corporal i dansa creativa, quan tot just començaven... i ara són com una mica "fillets meus"... el director és familiar meu. Un tio que s'ho ha agafat molt seriosament i ha aconseguit que d'un grupet de nens i nenes de 6º de E.G.B., n'hagin sortit uns quants actors que jo juraria que algun dia seran coneguts.
http://www.elmirallteatre.com

Un petonet

Albert ha dit...

Arare: he visitat la web que em dius i he vist un article teu en el que dius "és Ruyra que presenta la mateixa estructura que Lorca". Potser tens raó, ho has estudiat i jo no, pero em xoca que un copiés l'altre quan eren tan contemporanis i en temps tan difícils.
Eli: Gràcies i ben vinguda

Montse ha dit...

Albert, l'estructura de què parlo és la del muntatge que fa en Pep, el director del grup, en adaptar una obra sobre Ruyra i una altra sobre Lorca, no em refereixo pas a Ruyra i a Lorca. Et vaig enviar a la web perquè veiessis quin tipus de coses fan i, per les fotos, quin tipus de coreografies munten (està clar que només en foto un no se'n pot fer una idea, però "bueno"...)

Feliç cap de setmana!!! petonets